Terapia visual

La teràpia visual és una sèrie de procediments clínics destinats a corregir o millorar totes aquelles habilitats visuals avaluades que no assoleixin el nivell òptim.

La pràctica de la Teràpia Visual inclou exercicis pensats i dirigits per a recuperar i millorar les disfuncions visuals organitzant tots els sistemes auditiu, propioceptiu, quinestèsic, motor i visual.

La teràpia visual inclourà programes tant de caràcter neuromuscular com neurofisiològic o neurosensorial.

No pot donar-se una funció cerebral si l’estructura neurològica que correspon no s’ha desenvolupat correctament.

n

La terapia visual pot tractar:

  • Ambliopia (ull gandul)
  • Estrabisme
  • Diplopia (visió doble)
  • Problemes binoculars
  • Problemes d’enfoc
  • Problemes de coordinació entre els dos ulls
  • Problemes de percepció visual
  • Problemes visuals secundaris a un dany cerebral
  • Problemes de lectura
  • Problemes d’integració visuomotora
Fototeràpia syntonics

És un tractament visual que utilitza la llum a través d’uns filtres de color amb unes freqüències específiques.

En la dècada de 1920, s’inicia l’aplicació clínica de freqüències de llum seleccionades per estimular el sistema nerviós simpàtic i parasimpàtic ocular i obrir els camps visuals funcionals.

La teràpia syntonic es basa en els treballs de Dr. Harry Riley Spitler.

El Dr. H. Riley Spitler va teoritzar sobre la relació entre la llum i els ulls en la funció biològica i va descobrir que molts problemes sistèmics i visuals eren a causa de desequilibris en els sistemes nerviós i endocrí.

Estudis clínics posteriors, dels Drs. Robert M. Kaplan (1.983) i Jacob Liberman (1.986), van confirmar que una gran quantitat de nens amb problemes d’aprenentatge tenien reduïda la sensibilitat de la seva visió perifèrica.

L’optometrista realitza un estudi inicial en el qual s’inclou un camp visual per a cada ull, valorant l’equilibri del Sistema Visual Focal (enfocament, acomodació) i el Sistema Visual Perifèric (sistema binocular) i el percentatge de camp visual receptiu utilitzat, decidint segons els resultats, el tractament adequat.

 

Com es realitza?

Disposem d’un aparell que porta incorporat uns filtres de colors amb unes freqüències determinades aprovats pel College of Syntonic Optometry.

¿Quines habilitats millora la Fototeràpia Syntonic?

  • Equilibra la capacitat d’enfocament de cada ull i millora l’enfocament eficaç i sostingut binocular (amb els dos ulls a la vegada).
  • Estimula la retina perifèrica (Sistema Magnocelular) aconseguint que el pacient mogui els seus ulls de manera suau i precisa sense esforç, millorant en velocitat i comprensió lectora, rendiment escolar i esportiu.
  • La Fototeràpia Syntonic en estimular els dos ulls a la vegada, aconsegueix potenciar el treball coordinat d’ambdós ulls millorant la tridimensionalitat.
Ajudes òptiques. Ayudas ópticas
  • Ulleres.
  • Lents de contacte (toves, semirígides, multifocals etc…).
  • Lents de contacte pel control de la miopia (ortoqueratologia nocturna).
  • Prismes de compensació.
Lents de contacte. Lentes de contacto

Les lents de contacte és una forma de compensació dels errors refractius còmoda i segura.

Després de realitzar una avaluació optomètrica completa, es valora, dins de l’àmplia gama de lents de contacte, quina és la més adequada per donar-li al pacient la millor i de més confortable visió.

Els nens poden fer servir lents de contacte i són els qui més es poden beneficiar: l’ús de lents de contacte té moltes avantatges sobre l’ús d’ulleres: més camp visual, es millora el processament de la perifèria tan necessària en els nens, per fer esport, etc.

Les lents de contacte són fàcils d’utilitzar. Per a un òptim resultat se’ls hi ha de donar una bona utilització, una neteja adequada i és necessària la revisió periòdica d’un optometrista especialitzat, per protegir la salut ocular i visual.

Existeixen molts tipus de lents de contacte: toves, semirígides, de geometria específica pel control de la miopia (ortoqueratologia), etc.