visio

La visió és un procés sensòriomotor molt complex que s’aprèn i es desenvolupa durant els primers anys de vida.

L’ull rep la informació lluminosa, la converteix en un missatge bioelèctric a la retina i la transmet al cervell, on s’analitza relacionant-la amb d’altres informacions que arriben de diferents àrees sensorials com per exemple, el sistema vestibular de l’oïda.

Sabem que gairebé el el 80% de la informació sensorial correspon a la visió, que existeixen 35 àrees del cervell que estan parcial o totalment involucrades en el procés visual i que el 73% dels nens amb dificultat d’aprenentatge tenen problemes visuals.

És a dir: LA VISIÓ “ÉS LA CAPACITAT D’OBTENIR UN SIGNIFICAT DE LES IMATGES MIRADES, PROCESSANT LA INFORMACIÓ QUE ENS ARRIBA DEL NOSTRE ENTORN”.

Per altra banda, L’AUDICIÓ, més enllà de la percepció de les ones sonores, implica processos fisiològics derivats de l’estimulació de l’òrgan de l’audició, i processos psicològics derivats de l’acte conscient de l’escolta.

El nostre objectiu és analitzar d’una manera global el nen o l’adult, valorant les seves habilitats visuals, auditives i de desenvolupament neuromotor que poden estar interferint en el procés d’aprenentatge per tal de millorar les seves capacitats en els estudis, feina, esports etc…

Habilitats

És la capacitat que ens permet veure amb nitidesa lletres o símbols de lluny (5 – 6 metres de distancia) i d’aprop.

Una disminució de la AV ens pot indicar que hi ha un problema de salut ocular o un defecte refractiu com:

miopia
hipermetropia
Astigmatisme. Astigmatismo

Existeixen tres tipus de moviments oculars:

  • 1- Moviments de fixació: permeten el sosteniment de la fixació visual en un estímul, per tal de discriminar i determinar de què es tracta.
  • 2- Moviments de seguiment: permeten mantenir la fixació d’un objecte en moviment.
    Hi ha d’haver bona relació entre els músculs extraoculars.
    Moviments molt importants dins la visió esportiva.
  • 3- Moviments sacàdics: Són els moviments encarregats dels canvis ràpids de fixació quan es passa d’un objecte a un altre, d’una lletra a una altra,d’una paraula a una altra, fer salts de lluny a la vora….

La velocitat lectora depèn considerablement d’aquests moviments.

El tractament d’aquest problemes es basa fonamentalment en la teràpia visual, a vegades associant-se a teràpia de desenvolupament motor com exercicis de psicomotricitat i reflexes primitius.

Moviments oculars. Movimientos oculares

Habilitat d’enfocar a totes les distàncies i canviar de manera immediata, de lluny a prop i a l’inrevés, sense experimentar visió borrosa sobretot durant la lectura.

Amb l’edat, aquesta capacitat va disminuint, dins d’un procés fisiològic normal anomenat presbícia.

Però els nens també poden tenir disfuncions d’enfocament, provocant símptomes com: mal de cap, borrositat…

Aquest “control” de la focalització es relaciona amb l’atenció visual.

Com a tractament pal·liatiu, existeixen lents per visió pròxima i teràpia visual per tornar a donar flexibilitat d’enfocament al sistema visual.

Acomodació visual. Acomodación visual.

El sistema visual està dissenyat de forma que els muscles extraoculars treballen junts.

Les imatges que transmet cada ull són percebudes en el cervell com una sola imatge tridimensional en volum.

Els dos ulls han de funcionar coordinats:

  • Convergència ocular: Capacitat de dirigir els ulls cap endins.
  • Divergència ocular: Capacitat de dirigir els ulls cap a fora.

La percepció d’una sola imatge dona pas al que es denomina estereopsis (percepció de la profunditat). Algunes activitats diàries, com per exemple, jugar a pilota, agafar objectes en moviment o una bona conducció, necessiten aquesta coordinació binocular i estereopsis per calcular la velocitat i la distància.

Si el sistema no funciona de manera adequada pot aparèixer:

  • Excés de convergència: Tirar els ulls massa cap a dins, apropant-se al text molt per veure bé, el sistema visual està estressat.
  • Insuficiència de convergència: No pot tirar els ulls cap a dins, no pot aguantar molta estona treballant de prop, el nen o l’adult aixeca el cap del llibre per descansar, es distreu…
  • Inflexibilitat binocular: Dificultat per canviar ràpidament per passar de lluny a prop o a l’inrevés.
Visió binocular. Visión binocular.

La lateralitat és conseqüència de la distribució de funcions entre els dos hemisferis cerebrals.

És l’estadi superior d’organització del sistema nerviós.

El coneixement i la integració de la dreta i l’esquerra, és un requisit previ per l’orientació en l’espai i en el temps.

L’estudi de la lateralitat en optometria comprendrà:

  • La dominància visual: sensorial i motora.
  • La dominància auditiva.
  • La dominància manual i podal.
  • L’orientació visual gràfica dels dibuixos en l’espai.

Lateralitat i direccionalitat. Lateralidad y direccionalidad.

Són les habilitats que ens permeten organitzar i interpretar la informació que ens arriba de la visió. Dificultats en aquestes àrees impliquen problemes per reconèixer i discriminar formes o paraules similars, seleccionar informació rellevant o emetre conclusions.

Discriminació visual

Capacitat que tenim per analitzar les diferències o similituds de les coses, una paraula d’una altra, una imatge d’una altra…
D.M.A Diferència mínima apreciable (bona-dona)


Memòria visual

És la capacitat que tenim per recordar una imatge que ens han presentat visualment.

Percentils baixos donen dificultats en l’associació visual-verbal.


Constància de la forma

Capacitat per observar les diferències, incloses la forma, la mida i l’orientació.

És la identificació d’una mateixa paraula en diferents estils.

Percentils baixos es relacionen amb dificultats en el pensament abstracte, unificar idees, no reconèixer un concepte presentat de diferents formes, o poca discriminació d’elements claus…

Figura-fons

És la capacitat per discriminar la figura respecte al fons.

Un percentil baix en aquesta àrea pot implicar dificultats en la integració interhemisfèrica: hemisferi dret que és més global, hemisferi esquerre que analitza més el detall.

 

Relacions visuo-espaials

Habilitat per discriminar la posició relativa d’un objecte.

Percentils baixos poden donar inversions, dificultats de direccionalitat i reversibilitat, en els conceptes espaials.

 

Figura incomplerta o tancament visual

Habilitat per identificar un símbol o objecte quan aquest no està del tot visible.

Es relaciona amb la capacitat de captar la idea principal i arribar a conclusions tot i que la informació sigui incomplerta.

Percentils baixos mostra la necessitat de més informació o més exemples per arribar a conclusions i pot afectar la comprensió lectora.